Ètica

Retrassar la gratificació

Quan som joves tendim a pensar que la felicitat consisteix en fer el que volguem a cada moment, en ser lliures per poder complir tots els desitjos. Però a mesura que creixem i madurem ens adonem que no és tant fàcil. Veiem que hi ha coses molt atractives i temptadores però que a la llarga no porten enlloc. Són coses que no ens convé fer si mirem més enllà de la satisfacció immediata. En canvi, veiem que hi ha coses que demanen esforç però que a la llarga proporcionen molta satisfacció. Per a ser capaços d’aconseguir aquestes coses que demanen esforç, cal aprendre a retrassar la gratificació, és a dir, les ganes de satisfer immediatament desitjos que no porten enlloc. Cal trobar un equilibri entre el passar-s’ho bé i preparar-nos un bon futur.

Pico della Mirandola – filòsof del Renaixement:

A la història del pensament humà molts savis han parlat d’això. Vegem les paraules del gran filòsof del renaixement Pico della Mirandola:

“Dios arquitecto había construido con leyes de arcana sabiduría esta mansión mundana que vemos, augustísimo templo de la divinidad. […]. Por ello, cumplido ya todo […] pensó por último en producir al hombre. […] Estableció por lo tanto el óptimo artífice que aquél a quien no podía dotar de nada propio le fuese común todo cuanto le había sido dado separadamente a los otros. Tomó por consiguiente al hombre […] y le habló de esta manera: -Oh Adán, no te he dado ni un lugar determinado, ni un aspecto propio, ni una prerrogativa peculiar con el fin de que poseas el lugar, el aspecto y la prerrogativa que conscientemente elijas y que de acuerdo con tu intención obtengas y conserves. […] No te he hecho ni celeste ni terreno […]. Podrás degenerar en los seres inferiores que son las bestias, podrás regenerarte, según tu ánimo, en las realidades superiores que Son divinas […].

Por ello, si ves a alguno entregado al vientre […] no es hombre ése que ves, sino planta. Si hay alguien esclavo de los sentidos, […] cebado por sensuales halagos, no es un hombre lo que ves, sino una bestia. Si hay un filósofo que con recta razón discierne todas las cosas, venéralo: es animal celeste, no terreno. Si hay un puro contemplador ignorante del cuerpo, adentrado por completo en las honduras de la mente, éste no es un animal terreno ni tampoco celeste: es un espíritu más augusto, revestido de carne humana. ¿Quién, pues, no admirará al hombre?”

Discurs sobre la dignitat de l’home (text adaptat)

Comentari:

D’aquest text se’n desprèn la idea bàsica de que l’ésser humà pot escollir evolucionar cap amunt o deixar-se arrastrar pel seu egoisme i anar cap avall. La dignitat moral de les persones té a veure amb el lloc que ocupen dins d’aquesta escala de evolució.

Hi ha éssers humans que estan per sota dels animals pel que fa a dignitat, ja que es comporten de forma inhumana i cruel (amb altres persones, animals o amb la natura). Una persona capaç d’aquest tipus de comportaments no coneix la compassió ni l’amor, viu en la ignorància, dominat per la ira i per la sensualitat, i no mereix dir-se persona.

En el costat oposat, els qui estan més amunt en dignitat, són les persones que han treballat més per purificar-se de les qualitats negatives, substituint-les per qualitats positives com la compassió, l’amor o el coneixement, i viuen per servir.